Quin personatge del món de l'educació l'ha influït més?
- El meu mestre a l'època universitària el doctor Joan Reglà. Em va ensenyar a estimar la història i sobretot , el que és més important per a mi, la humanitat i la dedicació envers els alumnes. A part del Dr. Reglà alguns companys de la meva època de professor d'educació secundària dels que vaig aprendre molt.

Citi'ns ara, un personatge històric pel que senti una especial predilecció.
- En citaré dos: Erasme de Rotterdam i el valencià Lluís Vives, dos personatges de l'humanisme renaixentista que són claus en el pensament educatiu i la defensa de la cultura.

Un encert de l'educació actual?
- La possibilitat que tothom tingui dret aprendre, amb independència del seu origen social.

….I una mancança?
- La manca de valoració del coneixement com a eina d'emancipació personal i col·lectiva. Els centres educatius han de ser un lloc en què es valori el saber i l'esforç per aconseguir-lo.

Quin ha de ser l'element més irrenunciable a qualsevol escola?
- Oferir a tots els alumnes la possibilitat d'educar-se i instruir-se discriminant de manera positiva als que per raons d'origen social o cultural tenen menys oportunitats i un punt de partida més baix.

Considera certa l'opinió que, en conjunt, moltes famílies han desertat de la responsabilitat en l'educació dels seus fills?
- No considero que sigui certa aquesta opinió. Les famílies mostren molta preocupació per l'educació i formació dels seus fills. Potser més que mai. El problema rau en la complexitat que té avui en dia l'educació dels fills en un món ple d'estímuls i que ofereix una allau d'informació i de models socials.

Què es pot fer amb aquell alumnat que no supera l'escolarització obligatòria amb èxit?
- El sistema educatiu ha de tenir suficients recursos pedagògics, humans i de tota mena per evitar que es produeixi aquesta situació. Un altra cosa seria revisar el concepte d'èxit i fracàs a l'etapa obligatòria de l'educació.

Quina opinió li mereix la tasca dels centres de recursos pedagògics?
- Crec que cal l'existència d'institucions properes al professorat que facilitin recursos i permetin processos de formació entre iguals. Com a Subdirector General de Formación del Profesorado del Ministerio de Educación y Ciencia (1988-1993) i, en conseqüència, responsable dels "Centros de Profesorado" (CEPS del territori gestionat pel MEC), sempre vaig defensar la idea de centres de professors per a professors amb un grau d'autonomia ampli respecte a l'administració, i lligats a l'entorn professional.,

Quin paper han de jugar les tecnologies de la informació a l'escola?
- Són un recurs fonamental per la renovació didàctica. A més, el nou entorn comunicatiu i productiu, suposa que els estudiants s'hi sàpiguen moure i intervenir-hi, com han de saber escriure, calcular, llegir bé, o moure el cos amb habilitat. Això exigeix plantejar-se d'ampliar i repensar el concepte d'alfabetitzar (en el sentit fort). Ja no n'hi ha prou de saber llegir i escriure, etc., cal dominar el llenguatge de les màquines o, almenys, l'ús de les seves interfícies. Per tot això, s'ha de crear un espai telemàtic (i televisiu) escolar amb canals específics i activitats multimèdia adequats al nivell i al contingut dels estudis de cada cicle; instituir una "telescola obligatòria i gratuïta" que inclogui (a més d'activitats que es fan i s'han de seguir fent) veure la televisió, navegar, jugar amb videojocs, etc., tots ells homologats pel seu valor educatiu.

Com es pot fer possible el concepte "L'educació al llarg de la vida"?
- Crec que l'educació supera l'àmbit de les institucions escolars, el patrimoni, l'oci, els mitjans de comunicació, les entitats socials, la vida política, etc. són elements que tenen una vessant que pot ser educativa per al conjunt dels ciutadans. A més, hauria d'existir una àmplia oferta de formació per part de les universitats i altres institucions adreçada a la població adulta que vol seguir cultivant el saber i la cultura.

Considera que els mitjans de comunicació, especialment la televisió, col·laboren en l'educació general de la població?
- En general no, encara que podria trobar vàries excepcions. Si no hi ha un tractament espectacular de l'actualitat, que dóna més relleu a les bretoleries, als insults i a les desqualificacions, o a les temàtiques properes a la morbositat, sembla que la televisió no sigui comercial. En els temes polítics o socials, si són tractats amb una certa profunditat, la qual cosa comporta matisos i exposicions més complexes que el blanc o el negre, la qüestió es considera poc periodística i no és apta per a ser "venuda" pels mitjans que lluiten per aconseguir més audiència. Com assenyala el sociòleg Dominique Wolton, anem, cada vegada més, a una televisió espectacle abans que cap a una televisió com a part de la societat.

Què és més important preparar l'alumnat pel futur o preparar el futur per a l'alumnat?
- Des del meu parer no són propostes antinòmiques. D'altra banda, el futur ja s'està configurant en el present dels joves.

Un llibre?
- N'hi ha molts per triar en funció del tipus de temàtica que m'interessa en cada moment. Si parlem de literatura: "La montaña mágica" de Thomas Mann. Si parlem d'història: el de Paul Hazard, "La crisis de la conciencia europea. (1680-1715)". Si parlem de poesia: el "Llibre de les meravelles" de Vicent Andrés Estellés. I si parlem d'assaig, l'aparegut recentment: "Filosofia del presente. Una teoría de nuestro tiempo" d'Ignacio Izuzquiza.

Una cançó?
- També n'hi ha moltes per triar. De la meva joventut, és emblemàtica, " Blowin' in the wind" de Bob Dylan; o les cançons de Jean Ferrat o Moustaki. Però sobretot, les cançons de Leonard Cohen.

Una pel·lícula?
- Són tantes les que podria triar que és difícil dir-ne una. De totes formes tinc un especial record de "Bienvenido Mister Marshall" (1953) de J.L. García Berlanga, i de "Sopa de Ganso" (1933) dels germans Marx. Aquestes són dos de les meves preferides.

Un paisatge?
- El parc natural del Cabo de Gata-Nijar a Almeria.

Un desig per a l'escola del futur?
- Que sigui un element per contribuir a la igualtat d'oportunitats i una peça bàsica de cohesió i progrés social. A més, l'escola ha de ser un laboratori privilegiat per practicar la democràcia, la qual cosa implica llibertat de criteri, tolerància, respecte per les idees diferents i participació en els afers col·lectius.